Poza de la Sal (Burgos), 1928 – Shaktoolik (Alaska), 1980
Estimat Félix.
Els que tinguérem la sort d’escoltar la seua veu, que es ficava en els salons de casa en uns televisors que tenien la part de darrere més gran que la pantalla, mai la podrem oblidar. El llop, el linx, la cigonya, el voltor, la rata cellarda, la geneta, el trencaossos o l’almesquera, entre altres personatges de la fauna ibèrica, eren els protagonistes de les nits del divendres en la família, ells i la seua relació amb els humans, amb nosaltres, amb els nostres pobles i les nostres ciutats.
«El llooooooop», cridava un pastor del nord d’Espanya per a advertir l’aldea de la presència, perillosa per al ramat, d’una bandada de llops, en una sèrie de reportatges memorables. Félix ens va mostrar i ens ensenyà les meravelles dels nostres boscos i rius i de les nostres valls i muntanyes, però sempre va voler incidir en la necessitat de conviure en pau amb la natura i els animals que ens envolten.
Félix Rodríguez de la Fuente
Félix era metge de formació, biòleg autodidacta, especialista en falconeria, etologia i fauna, però, fonamentalment, va ser un gran comunicador, sens dubte el millor divulgador ambiental que hem tingut al nostre país. La seua veu, la seua manera de presentar els documentals de natura com si foren contes, els dibuixos i les anotacions dels seus quaderns de camp i el foment de la consciència ecològica en aquells temps, ens deixen un llegat ambiental al qual hem de recórrer sempre. Hem de vore’l, escoltar-lo, llegir-lo i sentir-lo. La seua manera magistral d’advertir-nos sobre la desforestació, per exemple, ens declarava visualment en una metàfora preciosa: «En temps dels romans, un esquirol podia travessar la península Ibèrica de Nord a Sud quasi sense trepitjar en terra», i nosaltres miràvem al nostre al voltant, atònits, i descobríem que ja ens estàvem quedant sense arbres.
La seua obra naturalista és extensíssima, així com els seus premis i reconeixements: llibres, reportatges, documentals, pel·lícules, programes de ràdio de natura…, però la més coneguda és sens dubte la sèrie sobre la natura que creà per a Televisión Española entre 1973 i 1980, que anomenà El hombre y la tierra: de nou, la importància de la relació dels éssers humans amb el nostre entorn natural. La meravellosa música de capçalera del programa, composta per Antón García Abril, i les imatges de la nostra fauna més pròxima i la més llunyana (Veneçuela o el Canadà) van donar pas a 124 episodis durant els quals poguérem aprendre, conéixer, sentir i adonar-nos que la nostra condició d’éssers humans només és possible si som capaços de viure en harmonia amb la natura.
Va nàixer i va morir el mateix dia, un 14 de març. Va morir mentre gravava en avioneta un nou documental sobre la natura: la carrera de trineu amb gossos més important del món.
«En la frontera mateixa de les cases està la selva, la nit, la prehistòria…»
Llibre recomanat:
“Félix, un hombre en la tierra”, de Odile Rodríguez de la Fuente. Editorial geoPlaneta, 2020.
Enllaços d’interés:
40 años sin Félix. Arxiu d’RTVE.
El último lince, Capítol d’El hombre y la Tierra, 18 de maig de 1979.
¡Que viene el lobo!, fragment d’El hombre y la Tierra.