Ànec bussejador que podem trobar en aiguamolls. Encara que abunden a la península, són difícils de vore.

Ocell xicotet considerat dels més bonics de llacs i llacunes pel seu plomatge de colors. En relació amb el cos, té un bec de grans dimensions per a obtindre l’aliment.

Au silenciosa, esmunyedissa i de costums nocturns. A l’hivern, molts mussols s’acosten a zones forestals pròximes.

Peix que viu en marjals i ullals. Com està en perill d’extinció, s’estan intentant regenerar alguns dels seus hàbitats.

Tortuga característica de llacs mediterranis. Va desaparéixer de l’Albufera a la fi dels 60, i en l’actualitat s’hi intenta reintroduir.

Au elegant i de gran tamany, inconfusible per la seua cresta. És fàcil trobar-la a l’hivern en els seus passos migratoris cap a Àfrica.

Segurament, és l’au més espectacular dels nostres aiguamolls pel seu gran tamany (pot mesurar fins a 1,45 m) i els seus tons rosats. Té el plomatge de color rosa perquè s’alimenta d’Artemia salina, un crustaci microscòpic propi d’aigües salobres continentals.

Peix de només 5 cm. És endèmic de la península Ibèrica. Viu tant en aigua salada com en aigua dolça i està en perill d’extinció. En ecosistemes com l’Albufera de València, s’està aconseguint reintroduir l’espècie.

Amfibi protegit que trobem a la Comunitat Valenciana. Li agraden les aigües tranquil•les, com tolles i basses de reg.