Com podria un conte xicotet tractar un tema tan complex i delicat com la mort d’una manera senzilla i elegant i, a més fer-ho amb una reafirmació de la vida? Ací tenim la resposta. El pato, la muerte y el tulipán, escrit meravellosament i il·lustrat fabulosament per Wolf Elbruch, és ja un conte clàssic per a mirar la mort amb uns altres ulls, per a explicar el que no ens atrevim a explicar als xiquets, per a vore i comprendre la vida amb els ulls de xiquet o d’ànec, incrèduls, amb naturalitat, per a descobrir qüestions importants sobre el sentit de la vida, de l’amistat, de l’afecte i de la presència inexorable de la mort des que naixem.
Perquè en aquesta reafirmació de la vida, de la qual al final naix una tulipa, la verdadera protagonista és la mort, però una mort diferent de la que veiem els adults. La mort ací és un personatge senzill, silenciós, amigable, sempre present encara que no el percebem. Al final, la mort plora de pena perquè se n’ha anat el seu amic. El deposita en el riu perquè aplegue a la mar. Llavors, vorà nàixer una tulipa. Has vist alguna vegada la mort plorant de pena?
«Sempre arriba un moment en què el xiquet es pregunta sobre la mort. Ingènuament, amb tota la naturalitat del món. Els pares ho saben, però poques vegades tenen preparada una resposta senzilla i convincent.»
Diu l’editora mateixa en la seua presentació, i ens ofereix aquest llibre com a resposta.
