Ecologista keniata. Biòloga. Política. Feminista.
Kenia, 1940 – 2011
El 2004, rebé el Premi Nobel de la Pau. També és coneguda com la dona arbre.
Wangari Maathai s’encarregà de trencar totes les barreres possibles en els 71 anys que visqué intensament. Nascuda en un país pobre, que relegava la dona fora de les qüestions acadèmiques, es va convertir el 1971 en la primera dona doctorada (en Biologia i Ciències) de tota l’Àfrica central i oriental. El 1976, promogué la creació del moviment Cinturó Verd amb l’objectiu de plantar arbres com a recurs per a millorar la vida de la seua comunitat. Hui en dia, aquest moviment ha plantat més de 40 milions d’arbres a l’Àfrica. Fou viceministra de Medi Ambient (2002) i, finalment, la primera dona africana guardonada amb un Premi Nobel (2004).
«Amb este mètode pràctic de plantar arbres, les dones s’han adonat de que tenen elecció real de poder preservar el medi ambient o destruir-ho. Estes experiències contribuïxen al desenvolupament de la seua autoestima i els dóna un poder major sobre les seues vides.»
Wangari Maathai
Ser filla de llauradors de l’ètnia kikuyu els anys 40 del segle XX, en un poblet kenyà, t’abocava quasi amb seguretat a treballar en el camp, arreplegar llenya i carregar aigua, però Wangari tingué sort i va poder estudiar, i això no només canvià la seua vida, sinó la de milers de dones africanes.
En els seus anys de docència i investigació, es va convéncer que l’ecologisme era una via per a aconseguir un desenvolupament sostenible i millorar els problemes de fam de Kenya. D’ahí nasqué el seu gran moviment Cinturó Verd. La idea era senzilla: va impulsar les dones a anar al bosc i recol·lectar llavors d’arbres oriünds de la zona per a després construir hivernacles, treball pel qual rebien un sou. Després, eixes llavors s’utilitzaven per a plantar arbres. Això millorava la situació de les dones llauradores alhora que lluitaven contra la desforestació, l’erosió i la sequera, i conservaven els sòls de l’Àfrica fomentant l’agricultura i la biodiversitat per a millorar la situació de tots. Hui en dia, aquest moviment ha plantat més de 40 milions d’arbres.
