Les zones humides s’associen, gairebé inevitablement, a espectaculars ocasos projectant eixa bella llum ataronjada sobre una infinita làmina d’aigua, a la imponent silueta d’una garsa real quan aixeca el seu vol, o al so d’infinitat d’éssers vius que en elles troben refugi i hàbitat . Sens dubte, aquesta riquesa paisatgística i en biodiversitat les converteix en recursos a conservar.

No obstant això, hi ha més. A partir d’ara, quan ens asseguem a contemplar aquests paisatges, també podem començar a veure les zones humides com unes imprescindibles aliades en la salut de les nostres ciutats i la nostra pròpia. Perquè, ocults als nostres ulls, es desenvolupen uns fascinants processos biològics que converteixen als aiguamolls en autèntics segrestadors de CO₂. Així que, si CO2 ens sona a canvi climàtic, ja sabem que aquestes làmines d’aigua no sols ens proporcionen moments d’oci i bellesa, sinó que poden ajudar-nos a retirar de la nostra atmosfera aquests gasos d’efecte d’hivernacle que tant ens estan complicant la vida.