Mafalda

Argentina, 29 de setembre de 1964. Va deixar de dibuixar-se el 25 de juny de 1973.

 Mafalda va nàixer del llapis del genial dibuixant de vinyetes argentí Quino (Joaquín Salvador Lavado Tejón). Mafalda és «una xiqueta que intenta resoldre el dilema de qui són els bons i qui els roïns en aquest món», segons les paraules de Quino. Dedicar una biografia a Mafalda és com fer-ho una mica a tothom, perquè aquest personatge universal representa la mirada infantil que mai hem de perdre i amb la qual ens qüestionem la vida, perquè Mafalda s’ha convertit en un símbol per a unes quantes generacions d’inconformistes i somiadors.

Mafalda, eixa xiqueta que odia la sopa i posa en contradicció permanent els adults, nasqué quasi per accident. El 1963, Quino rebé l’encàrrec d’una agència de publicitat (Agens Publicidad) que buscava un dibuixant per a publicitar el llançament d’una línia de productes electrodomèstics anomenada Mansfield. Volien que dibuixara la típica família argentina de classe mitjana (amb un fill i una filla) per a il·lustrar els usuaris feliços dels seus nous productes. Així sorgiren els dissenys de Mafalda i la seua família, però no arribarien a vore la llum, ja que la companyia va rebutjar la idea de l’artista i la campanya mai es va realitzar. Quino la rescatà, ja com a Mafalda, poc després.

Mafalda comparteix la seua vida i les seues aventures amb els seus pares, el seu germà Guille i amb una colla d’amics inoblidable: Susanita, Manolito, Felipe, Miguelito i Libertad, amb qui ens trasllada les més poderoses lliçons d’igualtat, crítica política i social, i defensa del medi ambient, sempre des del sentit de l’humor.

No obstant això, el gran èxit i la gran fama internacional no impedirien que Quino, el 1973, prenguera una decisió: no dibuixar més tires de Mafalda, perquè «ja no sent la necessitat d’utilitzar l’estructura expressiva de les tires en seqüència». Malgrat això, l’interés mundial per Mafalda s’ha mantingut inalterat, els seus llibres continuen reimprimint-se i continua sent triada per a acompanyar diverses campanyes socials a tot el món, a més d’haver passat a les pantalles de cinema i televisió.

«El sorprenent és que hi haja vida en aquest planeta».

«Papà, podries explicar-me per què funciona tan malament la humanitat?»

«Llàstima que la dona, en comptes de jugar un paper, ha jugat un drap en la història de la humanitat.»

«Hi ha 4.000 milions de coses que no entenc.»