Raúl Vacas és un poeta, i ens sembla absolutament necessari recomanar que els xiquets tornen a llegir poesia. Raúl Vacas és un poeta innovador, una de les veus jóvens més reconegudes del nostre país, que escriu des del cor, juga amb les esdrúixoles i les consonants i ens diverteix. Però és alguna cosa més: Raúl Vacas és segurament un dels majors estimuladors de la lectura per a xiquets, joves i majors del nostre país. Amb la seua maleta al coll, recorre instituts, escoles, carrers i places per a ensenyar-nos a jugar i a somiar amb les paraules.
Un dia, al costat de Tomás Hijo, van decidir dibuixar i retratar amb paraules vint-i-set xiquets rars: la xiqueta mussol, la xiqueta cactus, el xiquet díscol, el xiquet invers, la xiqueta urgent, el xiquet sense xiquet, la xiqueta laberint… es presenten davant de nosaltres en un joc literari en què trobem un tautograma, versos de cap trencat, un romanç, rimes amb nombres, un rap, una cançó de rotlle i corda… És una obra poètica, visual i sonora tremendament imaginativa, perquè, com si no descriure tants xiquets estranys?
Per a no revelar els seus secrets, perquè aquest llibre és com un cofre replet de tresors, anunciarem només el poema amb què comença, de José María Gabriel y Galán, triat pels seus autors per a justificar aquesta obra poètica tan meravellosa:
«Al ver ciertos niños
me digo yo a veces:
mamíferos, aves,
reptiles y peces.»